ESPECIAL VIATGES: UNA NOVA AVENTURA

La sessió de la tarda ha començat amb estudiants del màster en Periodisme de Viatges de la Universitat Autònoma de Barcelona – primer que es realitza a Espanya – llestos per presentar els projectes periodístics que els han portat a recórrer 6 diferents indrets del món. 6 destinacions, 6 projectes.

 

Viatge i felicitat

 

La primera en presentar la seva proposta ha estat Aida Moreno, responsable del grup creador de la revista SUKHA. La seva idea neix amb la constatació que els mitjans ens donen a diari males noticies (crisi, terrorisme, desastres naturals,...) però que també es pot parlar de coses positives. En aquest sentit, diu, hi ha els qui creuen que existeix una relació entre viatge i felicitat. Aquí és com arriben a Dinamarca, el país més feliç del món, i concretament a Copenhage.

 

Un cop en aquest punt i tenint present que “la felicitat no és individual, sinó col·lectiva” tant ells com persones daneses proposen racons a visitar dins la ciutat. Aida parla del futur de la revista com a fòrum internacional de continguts digitals i fa referència a una campanya de Crowdfunding que començaran al desembre per conèixer la qual pot visitar-se la seva pàgina web, així com per llegir la revista i veure la investigació que han dut a terme. La seva presentació acaba citant unes paraules que fa seves, “el destino de viaje nunca es un lugar sino una forma de ver las cosas”.

 

Religió i llegendes 

 

Mireia Yáñez ens presenta el projecte que els ha portat a la que és considerada la capital de la religió: Guía de Fez. Es tracta d’una guia de viatges en espanyol amb continguts molt visuals. El seu enfoc és cultural i troben que els seus punts diferencials són les visites actives, el situar el lector com a protagonista i l’ajuda que donen per entendre particularitats culturals de la ciutat a través d’il·lustracions. Per què Fez? Aquesta és una de les preguntes que respon Mireia argumentant la necessitat de mercat, el fet que no hi ha cap guia de la ciutat en espanyol, i que es tracti d’un destí en auge. Són aquestes dues les condicions que sumades captiven l’interès tant editorial com del sector turístic marroquí i que Mireia augura que seran les claus de l’èxit de la revista.

 

Estocolmo de Leyendas és l’aposta del grup 7 Rumbos del qual la cara visible en aquesta jornada és la Maria Ortiz. Ella ens ofereix una guia literària en què els diferents racons de la ciutat apareixen a través de llegendes. No existia la combinació de narració de llegendes i guia turística, diu, i “aquest buit hem volgut omplir-lo nosaltres”. Cada capítol de la revista és independent i tracta temes molt diversos que tenen com a objectiu resumir l’essència de qualsevol lloc. Assegura que cadascun d’ells és d’elaboració pròpia i basat en la historia i llegendes reals. Al final de cada capítol s’inclouen els llocs d’interès, en els quals es porten a terme els actes que es narren. Pot trobar-se per últim la “informació útil”, com un glossari bàsic de com moure’s per Estocolm. Aquest glossari i tota la resta poden trobar-se al seu blog.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diferenciació

 

El grup Mochila Inquieta, el destí del qual és Cracòvia, ha estat representat a la jornada per Pau Llambies. Ell ha explicat que el seu treball és majoritàriament audiovisual i se centra en càpsules interactives que mostren Cracòvia des de la perspectiva dels seus ciutadans. Això és el que permet sumar el punt de vista periodístic amb l’antropològic per tal d’apropar la ciutat a les persones interessades en conèixer-la més a fons. En aquest sentit diu que tot i que Krakowian voices està dirigit a qualsevol persona interessada en Cracòvia, el seu públic objectiu són els joves d’entre els 18 i  els 30 anys. Tanca la seva exposició fent referència al que ell creu que és el punt fort de la revista: el treball fotogràfic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Laura García Barrios parla quan arriba el seu torn de com Homoscow s’ha convertit en una revista monogràfica que tracta el tema de la homofòbia a Russia. Ella considera que els seus punts forts són la diferenciació – a Espanya no es parla d’aquest tema -, la identitat corporativa, la identificació i el dinamisme. Divideix les tasques que els membres de l’equip van dur a terme en tres fases: previatge en el qual van documentar-se i aconseguir contactes, viatge, i postviatge, dedicat a la redacció, maquetació i crowdfunding. L’estructura del seu projecte és clara i efectiva: comencen amb context, segueixen amb com els mitjans a Espanya tracten la homofòbia, reportatges, entrevista en profunditat, continuen amb la opinió de la societat russa i diferents enfocs de la situació a través d’històries diferents per acabar amb llocs turístics de Moscou i literatura.

 

És notable la quantitat de recolzament que ha aconseguit el seu projecte, que compta amb Xavier Colás com a il·lustrador i Antonio Valverde o José Tonda com a col·laboradors. També tenen el suport de la Revista Shangay, el portal Chueca.com o la pàgina web Desviados. La clau del seu finançament és el Crowdfounding i el final de la seva exposició ha servit també de motiu de celebració per l’arribada, el mateix dia, a la xifra necessària per seguir tirar endavant el projecte: 3000 euros.

 

La proposta que tanca la tanda d’exposicions del estudiants del màster en Periodisme de Viatges és Subpetesburgo, presentada per Aleida Sarai Salmerón. El seu grup ha creat una pàgina web per recórrer la ciutat d’una manera original i diferent: a través del metro. Ella explica com originalment Subpetesburgo estava pensat per ser una aplicació mòbil però com en la mesura que avançaven en el projecte van adonar-se que el tema abastava molt més, l’han convertit en web. L’exposició d’Aleida finalitza – i per tant la primera sessió de la tarda d’aquesta jornada també ho fa així – amb una mostra de tot el que pot trobar-se a la web del projecte.