ESPECIAL VIATGES: UNA NOVA AVENTURA

La primera de les intervencions d’aquesta intensa jornada ha estat la de Plàcid García-Planas, que ha fet un repàs per les històries més impactants que ha viscut com a reporter de guerra.

 

En el transcurs de la seva trajectòria professional, el periodista de la secció internacional de La Vanguardia ha tingut l’oportunitat de veure el patiment i el dolor en directe. Per això, ha considerat que la millor manera de transmetre les seves vivències personals és a partir de les imatges captades pel fotògraf Guillermo Cervera, que ha estat el seu acompanyant en els darrers anys d’aventures pel món.

 

Plàcid García-Planas ha reflexionat sobre tot allò que l’ha animat a viatjar fins a zones en conflicte amb un bolígraf i una llibreta a la mà per intentar donar a conèixer als seus lectors la situació que viuen les víctimes d’un conflicte bèl·lic. La seva afirmació és contundent: “El que m’ha fet mantenir-me en l’ofici és un repte narratiu, ja que considero que la majoria de cròniques i fotografies amb què s’explica el dolor no són eficaces”. Així doncs, l’objectiu de l’escriptor i periodista català és explicar la guerra al públic sense allunyar-se de la realitat i les seves armes per fer-ho són la poesia i la paradoxa.

 

Allò que no es veu

 

Les fotografies projectades en pantalla no han deixat indiferent a ningú. No són com les imatges de guerra que tots estem acostumats a veure. En una d’elles s’hi pot observar un botiguer que després d’un atemptat amb cotxes bomba decideix netejar la zona amb aigua per allunyar les restes mortals dels suïcides i de les víctimes. Tot i això, la paradoxa més gran la trobem en l’escenari de l’enterrament, que les víctimes i l’assassí compartiran a les afores de Kabul. Plàcid García-Planas ha finalitzat la narració d’aquesta història dient: “La guerra també és allò que no es veu”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al llarg de la conferència, el periodista de La Vanguardia també ha qüestionat el seu propi paper en històries tan impactants com la de Zabi, la transvestida més famosa de l’Afganistan. La protagonista del relat havia manifestat durant una entrevista la seva necessitat de sortir del país. Sis mesos després, Plàcid Gàrcia-Planas es va assabentar de què havia estat esquarterada. El reporter ha afirmat que en aquell moment es va preguntar si podia haver fet alguna cosa més per ella i es va adonar de què hi ha una línia molt fina entre l’amor propi i el dolor dels altres, i és difícil saber quan creuar-la i quan no.

 

Plàcid també ha compartit amb els assistents la història d’una suïcida palestina, que es va dinamitar després de saber que ella mai podria ser mare i que el seu ex marit havia tingut un fill amb una altra dona. Per aquest motiu, el periodista ha recalcat que darrere de cada guerra d’alliberament nacional, sempre hi ha una guerra d’alliberament personal.

 

A més, en aquesta conferencia hem pogut descobrir la faceta de col·leccionista del reporter de guerra. Tal com ell mateix ha explicat, conserva objectes relacionats amb la seva professió, que recull del terra o fins i tot compra. El seu interès l’ha portat a guardar el fragment d’un plat de la residencia de Gaddafi, entre molts altres.

 

Per acabar, Plàcid García-Planas s’ha acomiadat amb un consell per a tots els futurs periodistes: “Si busquem la ferida no tan sols trobarem el reportatge, sinó també a nosaltres mateixos”.